dijous 12 de novembre de 2009
Aquesta vegada voldria donar les gràcies a l'Adrià Romero, alumne de l'escola, per haver-me passat aquest vídeo.
Segurament ell, com jo, s'ha estremit veient aquestes imatges. Ràbia, impotència, desolació i, sobretot, rebuig són alguns dels sentiments que produeix veure-ho. Perquè, malgrat la ficció, sabem que això està passant en moltes parts del món.
Quan la desgràcia, la mort d'uns és el reconeixement i l'èxit d'uns altres, estem realment preparats per suportar-ho i acceptar-ho?
Escrits
1 comentaris:
Crec que si el vídeo és impactant ho és perquè contínuament ens trobem amb situacions on nosaltres mateixos estem en la pell de la fotògrafa. Veiem la realitat oblidant-nos a la vegada que som tant humans com els milers de nens que moren cada any al món. Molt interessant, Joan.
Felicitats pel blog.
Joan Contreras
Publica un comentari